Avuy comènsa una nòva andadura. Avuy s’axéca’s Moiment Baléà

Nescud de s’amó pe sa nostra tèrra, pe sa nostra llengo, pe sas nostras rèls y después de mésos intènsos de feyna, de reunións, d’esfors y d’ilusió, hêm conseguid constituí, sa fe y forsa a Moiment Baléà.

Dêsd’unas basses firmes, sòlidas y ben assantadas, avuy porêm di emb orgull y determinassió:

¡Anam a canvià sas còsas!

De cada mallorquí, menorquí, ervissênc y formenterí qu’encare quédi drêt a sas Baléàs depên aquest moiment.

Si creus que res se pod fé, decantêt, pêrque aquest moiment està fet de való, de fe y d’estimassió per lo nostro.

Mos axécam devant s’amenassa d’es qui vòlen suplantà sa nostra llengo milenari, sa llengo que s’ha xerrada a sas nostras islas generassió en generassió – per un’altra que no’s sa nostra. No déxarêm de xerral·lâ.

Però no mos rendirêm.

Anirêm pobble per pobble, recó per recó, costa per costa.

Defensarêm sa nostra llengo a n’es carrés, a sas escòlas, en ets allars y a n’es cò d’es baléàs. Pèrque lo qu’està’n jog no’s domés una llengo: ês sa nostra històri, sa nostr’ànima, es nostro drêt a essê qui som.

Lutxarêm a sas plassas y a n’es camíns. Lutxarêm a n’es ports y a n’es mercads. Lutxarêm dins cada isla, a cada casa, a cada vou qu’encare recordi sas paraulas d’es

nostros pradíns. Y may, jamay mos rendirêm.

Durant corant’añs mos han volgud fé creure que sa nostra llengo no’tzistía, qu’éra una simple variant, un’ombra. Mos adrottinaren, mos enganaren, mos compraren emb

mentidas y maletíns.

Però avuy deym basta. Avuy, sênsa pò comènsa sa proesa més forta y més nobble qu’un pobble pod emprênde: sa lutxa per salvà sa séva llengo, sa séva essènsi y sa séva veritat.

Qu’es vent de Tramuntana dugui es nostro crid a cada recó d’aquestas islas:

¡Sa llengo baléà viu! ¡Sa llengo baléà reistêx! ¡Y sa llengo baléà triunfarà!

Pêrque mentras quédi un baléà drêt, mentras una vou s’alsi en sa nostra llengo,

mentras un cò bategui emb orgull islêñ nigú podrà emb s’estermini de lo que som.

Moiment Baléà: pe sa nostra llengo, pe sa nostra tèrra, pe sa nostra llibertat.

Si’stimas sa téva cultura, si sens sa téva històri, afagit.